100 de ràdio

L'art perfeccionat d'informar, entretenir i acompanyar

Els genets de l’apocalipsi li han vaticinat el final en més d’una ocasió i, com l’au fènix, sempre ha sabut renéixer. En els dies grisos i tristos, i en els d’alegria i joia, mai falla. No és cap llegenda ni cap mite de l'època clàssica. Ni cap superheroi de la literatura.

És la ràdio, un mitjà de comunicació que compleix un segle de vida d’ençà de la primera emissió a Catalunya i el celebra envoltat d’un grapat de reptes en marxa i revolucions tecnològiques a l'horitzó. En 100 anys s’ha distingit per ser veloç en la informació, amena en l’entreteniment, efectiva en la imaginació i fidel en la companyia. És transparent, tal com raja. S'hauria imaginat mai Marconi celebrar aquestes efemèrides?

Aquest mitjà de masses, amb una alta capacitat de readaptar-se, manté el vigor i la popularitat des de fa dècades, a la vegada que afronta els desafiaments del futur amb una altíssima habilitat per a la resiliència. 100 anys més tard, convé rendir-li tribut, un homenatge d'alçada. La història de la ràdio és una història de futur.

Catalunya, motor de la radiodifusió

La gènesi de la primera pedra s'ubica a Barcelona. A principis de la dècada del 1920, un grup d'empresaris i enginyers enamorats de les novetats tecnològiques tenien l'ull posat en la revolució del moment: el naixement de la ràdio com a mitjà de comunicació. Un nou espai per propagar-hi continguts sonors. A rebuf dels països més avançats com la Gran Bretanya, França, els Estats Units o els Països Baixos, els pioners de la ràdio catalana van importar la radiofusió a Catalunya i van registrar la primera estació de ràdio: EAJ-1 Ràdio Barcelona. La primera a Catalunya i la primera de tot l'Estat espanyol.

A quarts de 7 de la tarda del 14 de novembre de 1924, des de l'Hotel Colón de la capital catalana, s'hi va emetre el primer so de la radiodifusió: "EAJ-1 de emisiones Radio Barcelona. La estación radiodifusora EAJ-1 de emisiones Radio Barcelona". Amb aquella emissió arrencava l'era centenària de la ràdio.

Els pioners, uns "bojos per les tecnologies"

Ràdio Associació de Catalunya (RAC) ha fet una recerca extensa i minuciosa dels orígens de la ràdio i d'aquells pioners en parla la secretària del Consell Rector de l'entitat, Margarida Moles, que els defineix com uns "bojos per les tecnologies". Hi ha enginyers i empresaris del ferrocarril i del sector textil que senten passió per la revolució tecnològica que vivia Europa. "Són empresaris que tenen comerços lligats a marques internacionals, tenen patents a Espanya de productes elèctrics, viatgen molt als Estats Units i a Europa, visiten exposicions i fires, i observen què s'està fent a París i a Londes. I diuen: 'Hem de tirar endavant una emissora a Barcelona'". Així van impulsar EAJ-1 Ràdio Barcelona, un mitjà que valoraven per la seva funció democratitzadora, cultural i social.

D'aquesta manera, segons Moles, va començar a caminar el primer projecte radiofònic a Catalunya, que va ser un mirall per altres iniciatives similars d'arreu d'Espanya. Ara bé, l'entusiasme d'aquells pioners va topar de seguida amb l'afany centralitzador de les dictadures de Primo de Rivera i Francisco Franco, que van silenciar i escapçar una ràdio moderna i feta exclusivament en català. Vols saber quin és el relat d'aquells temps convulsos?

Clica aquí per escoltar l'entrevista sencera a Margarida Moles

Una mirada enrere

La fortalesa de l'audiència

Per entendre millor l'impacte de la ràdio en l'actualitat, val la pena consultar les dades de consum que, a l'Estat espanyol, confecciona l'Estudi General de Mitjans (EGM) de forma trimestral. El consum de ràdio a Catalunya es manté estable des de principis del segle XX i, des del 2007, no ha baixat dels 3.460.000 oients diaris, comptant els que escolten la ràdio temàtica i la convencional. La primera definició fa rerència a l'especialitzada -la ràdio musical sobretot- i la segona es vincula amb la generalista.

El pic de consum es va registrar el 2012 (4.218.000 oients) i, a posteriori, les xifres van baixar sensiblement, tot i que la fortalesa del mitjà s'ha sostingut en el temps. El que també s'observa és que la diferència entre la ràdio temàtica i la convencional s'ha anat retallant amb els pas dels anys, fins al punt que les dades s'han gairebé equilibrat durant el 2023 (2.202.000 per a l'especialitzada i 2.150.00 per a la generalista). En aquest sentit, durant el 2017, coincidint amb els mesos àlgids del procés independentista, la temàtica va perdre pes a favor de la convencional, molt més centrada en l'actualitat.

Malgrat la força del consum de ràdio, les dades demostren una altra evidència: els catalanes i catalans que sintonitzen la ràdio són fidels al mitjà, per bé que els minuts d'escolta que li dediquen van a la baixa. En aquest sentit, dels 220 minuts que li destinaven cada dia el 2007, s'ha passat als 176 del 2023. La progressió es va reduint, cosa que fa pensar que l'atomització de mitjans de comunicació arran de la revolució digital ha fet perdre parcialment l'interès per la ràdio. Fa dues dècades el consum era dominat per la ràdio, la televisió i la premsa escrita. En l'actualitat, l'aparició d'Internet ho ha trastocat tot, fent aflorar múltiples mitjans de comunicació, com la premsa digital o les xarxes socials.

En aquest aspecte, la penetració d'Internet ha canviat de dalt a baix la dieta informativa dels ciutadans. Segons el baròmetre de l'EGM corresponent a l'últim quatrimestre de 2023, en relació al conjunt de la població la ràdio tenia un 53,9% de penetració al mercat català; la televisió representava el 79,7%, mentre que Internet significava ja el 90,6. En dos anys doncs, pel que fa a penetració, Internet ha pujat un 2,1%; la televisió ha baixat un 2,3% i la ràdio, un 1,1%.

L'ORGULL LOCAL

Són la millor escola de professionals, la primera trinxera contra les mentides i fake news, i una xarxa per amplificar la tasca associativa. Les ràdios locals conformen el paisatge de comunicació de proximitat al servei dels barris, pobles i ciutats de Catalunya. El servei públic d'informació més proper al ciutadà. A l'estela dels radioaficionats, les emissores de proximitat van néixer als anys trenta del segle passat, es van apagar durant la Dictadura i van revifar després de la Transició fins al model actual. Sempre alimentades pel voluntarisme, l'altruisme dels que les impulsen i amb un afany de professionalització total, la força del fet local es reivindica com un dels pals de paller del mapa mediàtic actual.

EL MAPA RADIOFÒNIC DE PROXIMITAT

El mapa de les ràdios locals a Catalunya és potent i divers. Segons dades del Consell de l'Audiovisual de Catalunya recollides en aquest interactiu, actualment hi ha 227 emissores d'àmbit local, de les quals 213 són finançades per fons públics i 14 són privades. A parer de la responsable d'Actualitat de la Xarxa Audiovisual Local (XAL), Núria de José, entitat que aplega 148 ràdio i 55 televisions locals, els nous hàbits de consum com la immediatesa "juguen a favor" de les emissores d'abast municipal, per bé que defensa que s'ha de "respondre a les exigències que això implica". A més, reivindica la funció democratitzadora d'aquesta xarxa de ràdios. "Tenir informació rigorosa i veraç és el que ens garanteix poder ser lliures a l'hora d'escollir els nostres representants", assevera de José, que afegeix: "Necessites algú que té la formació i està sotmès a un codi deontològic ho processi i t'ho expliqui de la forma adequada, i això és important a Reus, Mataró, Barcelona, Madrid i a tot arreu".

ràdio arenys, la degana

Aviat farà 50 anys de la primera ràdio local. És Ràdio Arenys, que va començar a emetre el 8 de setembre de 1979, pocs mesos després de la recuperació democràtica. El periodista Antoni Esteve i un grup d'aficionats d'aquest mitjà de comunicació es van enfilar a l'àtic d'un edicici d'aquesta localitat maresmenca i hi van plantar una antena. Amb el suport d'un micròfon i un tocadiscs van emetre un informatiu.

Aquella experiència pionera i artesanal va servir d'exemple per altres municipis, que van començar a demanar llicències als ajuntaments per emetre a partir de 1980. Des de llavors, Ràdio Arenys ha emès de forma ininterrompuda amb una programació estable.

Escolta aquí la programació de Ràdio Arenys

EL CLAN DE L'AVELLANA

Parlar de planter de professionals implica parlar de la solera que arrossega Reus com a escola de talent. Ràdio Reus i Ràdio Popular de Reus van ser un pol de formació de radiofonistes de primer ordre, com Andreu Buenafuente, Xavier Graset, Carles Francino o Neus Bonet, que amb els anys s'han convertit en periodistes i comunicadors d'àmplia i reconeguda trajectòria. Durant la dècada dels 80 i dels 90, aquella generació va formar part del que popularment es va anomenar "el clan de l'avellana", fent al·lusió a aquest conreu tan característic de la zona.

Andreu Buenafuente reivindica els orígens de la seva passió radiofònica a Ràdio Reus: "Tu sabies que entraves en un engranatge molt potent i això em donava responsabilitat". El comunicador reusenc agraeix que el deixessin volar lliure perquè recorda que "en cap moment" el van "acotar". "Hi havia una llibertat absoluta i podia fer el que jo volia", afegeix Buenafuente, que destaca que aquella experiència a la capital del Baix Camp -on va gestar el popular programa El Terrat- li van marcar "un tarannà" que diu que encara manté. De fet, afirma que allò va assentar els precedents de la seva productora, El Terrat.

Per Xavier Graset, començar a treballar a Ràdio Salou -després va anar a parar a Ràdio Reus - va ser "complir un somni" i tot un aprenentatge per entendre i conèixer l'ofici. "Em va donar concepte global de la cadena de producció d’informació. A vegades hi ha gent que està especialitzada amb una feina, però els manca entendre que és una feina d’equip", afirma el periodista vilasecà, actual presentador del Més 3/24, que defensa els mitjans locals com a "fonamentals", a fi i efecte de "cohesionar els pobles i les ciutats".

Llengua i ràdio, un matrimoni feliç

La ràdio s'ha convertit en una zona de confort per al català. En contra del que passa a la televisió o a Internet, on la llengua catalana té una presència mnoritzada, la ràdio encara és un petit oasi en el marc dels mitjans de comunicació. Un matrimoni dolç, feliç i ben avingut.

En un moment en què se n'evidencia el retrocés en l'ús social, el consum de ràdio en llengua catalana es manté sòlid. Segons el darrer Informe del sector de la ràdio a Catalunya hi ha 2.799.000 oients que estan en contacte amb continguts de ràdio fets en català. Això vol dir que el 70,6% de l'audiència s'inclina per aquesta opció. D'aquesta barreja, el 74,1% ho ha fet a través de les emissores privades i la resta, mitjançant alguna de les emissores públiques.

I com s'expliquen aquestes dades? Doncs pel lideratge enfortit d'algunes cadenes. Segons la primera onada de l'EGM del 2024, quatre de les cinc emissores més escoltades a Catalunya emeten íntegrament en català (RAC1, Catalunya Ràdio, Flaixbac i Flaix). Aquest bloc d'emissores suma un total d'1.877.00 oients diaris. A més, la Cadena SER -que és la tercera més escoltada- té algunes franges de la programació també en llengua catalana. En qualsevol cas, si el català encara predomina a les ones és a causa de l'empenta de RAC1 i Catalunya Ràdio, que lideren el rànquing sobradament: entre totes dues sumen 1.382.000 oients cada dia. Sobre aquest lideratge, la secretària de Ràdio Associació Catalunya, Margarida Moles, l'atribueix al fet que "s'hi fa molt bona ràdio" i no tant pel fet que sigui pensada i feta en català. Al marge d'aquests elements principals, s'hi ha d'afegir l'estesa xarxa d'emissores locals que hi ha tot el país, que no estan comptades per l'EGM i que majoritàriament empren el català com a llengua d'ús regular.

El contrapunt del filòleg

Si bé és cert que les xifres són esperançadores i benvingudes, el filòleg Pau Vidal relativitza aquest èxit quantitatiu. D'entrada justifica per què la ràdio en català presenta aquesta fortalesa a les ones. Per un costat, diu, per "l'efecte xalet a la Cerdanya", que permet consumir ràdio mentre "vas a la muntanya o a la costa". Per l'altra, segueix, hi ha l'"efecte Paraulògic". "És una activitat que es pot fer en solitari, sense la participació de ningú, que no comporta cap risc ni que cap instància repressora et cridi l'atenció".

Clica aquí per escoltar l'entrevista sencera a Pau Vidal

"Per desgràcia la qualitat lingüística dels mitjans radiofònics està a l'alçada de la mitjana del carrer i per mi això és un despropòsit". Així resumeix Vidal el català empobrit que s'empra a la ràdio i en fa responsable a la formació "molt deficient" a les facultats de Comunicació. I com que, segons el seu parer, el nivell ha baixat tant, els periodistes es limiten a parlar el que ell anomena el "català de Telenotícies", que és una llengua "pobra i molt limitada".

A les ones, on són les dones?

Una història desigual

La història de la ràdio a Catalunya també està escrita per les dones, tot i que de forma desigual. Històricament invisibilitzades, les dones han hagut de fer un esforç extraordinari per tenir presència i credibilitat a les ones, terreny dominat pels homes de forma preeminent. Tot i així, la igualtat i l'equitat entre homes i dones encara és una destí utòpic. "Hi havia molt bones locutores, però no tenien el poder per decidir, tal com encara passa ara". Així resumeix la periodista i exdegana del Col·legi de Periodistes Neus Bonet el vincle històric entre la dona i la ràdio. Tot i així, hi ha casos d'èxit i prestigi per part de dones. Com Rosalia Rovira, que va ser una loctura estrella durant la Segona República i la més ben pagada.

De fet, un dels estigmes injustos que arrosseguen les dones de ràdio era que no tenien prou prestigi per comandar programes dedicats a la informació. "Les dones sempre han fet programes d'entreteniment, diversió, consultoris, ràdio teatre... Però en canvi, no hi ha una aposta perquè les dones dirigeixin programes d'influència, com els informatius. Això encara està passant", assevera Bonet, que va dirigir El Matí de Catalunya Ràdio. Casos com el seu, Laura Rosel, Mònica Terribas o Àngels Barceló expliquen que les dones han tret el cap en horaris de màxima audiència en les principals cadenes de Catalunya i l'Estat, tot i que la proporció encara és desigual respecte els homes. Aquest desequilibri també es reprodueix en la direcció dels grans mitjans de comunicació, que estan encapçalats de forma majoritària per homes. Tot això, mentre a les facultats de Periodisme i Comunicació les noies són majoria a les aules, cosa que després no es trasllada a l'àmbit professional. En aquest sentit, el projecte Dones a les ones es dedica a posar en valor el paper de les dones periodistes a la ràdio catalana.

La periodista Laura Rosel fent una entrevista a El Matí de Catalunya Ràdio.

Cadena precària

Matisos contra la romantització de la professió

La història de la ràdio acostuma a narrar-se amb una mirada que la romantitza i la idealitza sovint fins a límits innecessaris. Perquè la connexió tan especial que té aquest mitjà és innegable, però també convé posar el focus cap als racons més foscos de la professió, que també hi són. La ràdio té un pàtina de vocació que sovint s'ha utilitzat per justificar la precarietat laboral.

"Un periodista ho és 24 hores al dia i set dies a la setmana". Aquest és un dels mantres verinosos que circulen per les redaccions i que són el pretext per apuntalar jornades interminables, hores extres sense retribuir o sous exageradament baixos. La millora de les condicions de treball és un dels reptes de la professió, sobretot si el periodista treballa en una ràdio de titularitat privada.

Una tesi que posa llum

La precarietat també la pateixen aquells que fan funcionar les emissores de ràdio. Es fa difícil tenir accés a dades específiques de la ràdio, per bé que hi ha estudiosos que hi han posat la banya. Un cás és la periodista Laura Fanals, que ha dedicat la tesi doctoral a estudiar la relació entre periodisme, ètica i precarietat.

Fanals va entrevistar 10 professionals del sector, sis experts i va obtenir resposta a una enquesta enviada a 408 periodistes. I algunes conclusions són esfereïdores, tot i que lògicament no es poden extrapolar al sector. Entre els enquestats, un 36% va admetre que cobrava menys de 15.000 euros bruts anuals, un 35% que cobra per sota dels 25.000 euros i la resta ho feia per sobre. Els 70% dels preguntats s'enduia menys 25.000 euros bruts a l'any. D'entrada, segons la mateixa Fanals, hi ha una gran distinció entre les ràdios privades i les públiques pel que fa les condicions laborals. Els convenis negociats pels sindicats fa que els mitjans públics hagin preservat millors sous, mentre que les privades resten a la intempèrie.

A mode general, apunta la periodista, la variable d'edat és la bretxa més important, la que "s'està fent més gran", en referència a la diferència de retribucions entre els joves i els veterans de les redaccions. "Les condicions de partida dels periodistes joves són extremadament dolentes", afirma la doctorada per la Universitat Pompeu Fabra, que assegura que les empreses s'aprofiten de "les ganes i la voluntat dels joves de progressar". I en aquest sentit, lamenta, a la professió de periodista es triga molt a progressar l'status laboral: "Necessites molta dedicació, molt de temps i molt de sacrifici". A més, rebla, per culpa de les males condicions de treball hi ha una "taxa d'abandonament periodísitic".

"Les condicions de partida dels periodistes joves són extremadament dolentes"

En la mateixa línia, Fanals creu que "poc a poc" la percepció que un periodista ha d'estar disponible les 24 hores al dia està canviant per la pressió de les noves generacions. "Un incendi pot passar en qualsevol moment del dia i bé que els bombers fan torns", proposa la periodista, en al·lusió a la necessitat de distribuir les jornades horàries.

Clica aquí sota per escoltar l'entrevista a Laura Fanals

TERRITORI PÒDCAST

Els pòdcasts s'han erigit com l'última mutació de la ràdio, originada per l'aparició de telèfons mòbils intel·ligents. En els darrers anys, l'àudio ha viscut una transformació majúscula i s'ha adaptat a les noves formes i canals de consum que han entrat de ple a la indústria de l'audiovisual. El que importa és que escoltis, no pas quan ni com ho escoltis. Per això, el consum de continguts per Internet ha anat a l'alça i en aquest aspecte s'ha de posar el focus.

Al marge de l'auge de les xarxes socials i la premsa digital, els pòdcasts s'ha convertit en un nou canal per on emetre tota mena de continguts, ja siguin informatius o d'entreteniment. L'Associació Catalana de Ràdio calcula que hi ha 1.316.000 persones que escolten pòdcasts a Catalunya i, segons el perfil d'edat, gairebé la meitat de la població que en consumeix té menys de 44 anys. Destaca en aquest sentit que només el 7,2% té menys de 25 anys, cosa que confirma els problemes dels joves per vincular-se amb aquest format d'àudio. D'aquí que els pòdcasts encara tinguin un elevat potencial de creixement per endavant. És un format de ràdio a la carta, sota demanda i consumit sobretot a través dels mòbils intel·ligents, que té camí per recórrer entre els joves. Per això, els professionals i les empreses del pòdcast tenen l'encàrrec d'adaptar el llenguatge i les narratives a la manera de ser de les noves generacions.

Una indústria amb potencial de creixement

En efecte és un sector emergent i, en aquest sentit, la inversió publicitària és un bon termòmetre per observar-ne el comportament i quines esperances alberga de cara al futur. Segons l'informe de la consultora Infodex, el mercat va destinar 110,7 milions d'euros en publicitat a l'àudio digital a Catalunya durant el 2023, de manera que va registrar un augment en la inversió del 47,5% davant els 75 milions que va suposar el 2022. Tot i així, per fer-se una idea de la situació embrionària que representa, la ràdio va rebre una inversió de 461,3 milions d'euros en publicitat i anuncis, la televisió es va situar als 1.735 milions d'euros i el conglomerat digital va ocupar la primera posició, amb 2.810 milions d'euros.

La veu de l'expert

El pòdcast és una indústria consolidada? "Perquè ho sigui encara s'han de professionalitzar l'oferta i els serveis". Així de clar s'expressa l'expert en pòdcasting i CEO de Know Media, Raúl Domingo, que confirma que el marge de creixement és elevadíssim. I segueix apuntant una de les claus: "L'oferta de pòdcast encara està molt dominada per la producció amater. Encara no és prou atractiva per generar un volum de facturació i d'ingressos que permeti als pòdcasters viure de la seva feina".

Hi ha una bombolla? Domingo avisa que existeix una "certa paradoxa" atès que existeix la falsa sensació que hi ha més pòdcasts que persones disposades a escoltar-los. En qualsevol cas, Domingo defensa que han de conviure "perfectament" les dues parts marcades de l'oferta, una de "més lliure, oberta i auogestionada" i una altra proposta "més professionalitzada" i enfocada a explorar "noves narratives i territoris sonors".

Clica aquí per escoltar l'entrevista sencera a Raúl Domingo

Així les coses, el fet que el pòdcast estigui més connectat a la tecnologia, reivindica Domingo, pot ser la porta d'entrada perquè els joves es reenganxin a la ràdio i al pòdcast, així com la ràdio musical va ser la primera connexió dels joves amb la generalista durant el final del segle passat. Tot i així, considera que el vincle amb la joventut "no s'està aconseguint". Entre les propostes en auge, segons Domingo, destaquen l'humor com a "espai de distracció i entreteniment" i la ficció sonora com a "territoris de reconstrucció i exploració d'estímuls".

top pòdcast

Val la pena aturar-se i resseguir la llista dels pòdcast més escoltats en català a Spotify. Com que la companyia sueca no en dona dades, l'única via per saber els líders en reproduccions és consultar el rànquing que ofereix Chartable i observar els programes en català més descarregats a l'Estat, en data 30 de maig de 2024. Aquí va.

5. ¡Que viva España!

La periodista Emma Zafón acaba d'estrenar aquest pòdcast que narra les vergonyes de la història recent d'Espanya. Un road trip d'allò que ningú pot estar-ne gaire orgullós.

4. Que no surti d'aquí

El videopòdcast, que s'emet a Catalunya Ràdio, està encapçalat per Roger Carandell, Marta Montaner i Juliana Canet, i té una mirada divertida i original sobre la cultura de la fama i les tafaneries dels famosos catalans.

3. La Sotana

El programa independent per excel·lència. "La Sotana és un programa d'esports, és a dir de futbol, és a dir del Barça, és a dir de Messi". Així és defineixen i està tot dit. Barça en vena, destralers per bandera, humor en calent i verborrea sense filtres.

2. El búnquer

Una altra producció de Catalunya Ràdio. Cada dia sota un anàlisi i una mirada àcida, el Peyu, el Jair Domínguez i la Neus Rossell destripen un personatge de la humanitat. Tampoc tenen massa filtre.

1. Crims

Carles Porta ha tocat la tecla de la crònica negra a Catalunya i, en aquest programa de la ràdio pública catalana, narra històries fosques, criminals i sovint tacades de sang en un ambient de suspens i intriga.

Intel·ligència artificial: amenaça o oportunitat?

En l'horitzó, la ràdio afronta un desafiament majúscul. L'arribada de la Intel·ligència Artificial (IA) aspira a capgirar la forma de produir-la i els professionals ho observen amb una barreja paradoxal de temor i esperança. Encara és un territori desconegut i per explorar, per bé que s'apunta que el potencial de creixement és enorme. Cal observar la IA generativa com una amenaça o una oportunitat? Les veus sintètiques substituiran les humanes? Qui i com es farà la ràdio del futur?

N'hem parlat amb dues persones que fa anys que estudien com la tecnologia es relaciona amb la ràdio. I la conclusió que n'extreuen és que la IA ha aterrat per canviar-ho tot, i és una eina que caldrà aprofitar per mantenir el compromís amb el periodisme.

Cinto Niqui: "Coexistiran els continguts humans i els artificials"

El periodista i director de "L'altra ràdio" de Ràdio 4, Cinto Niqui, apunta que la IA anirà fent-se un lloc a l'hora de fer ràdio, ja sigui amb l'elaboració dels guions o bé amb la producció de veus sintètiques. Per tant, afirma, hi haurà una coexistència natural entre continguts humans i els artificials. "Sí que s'haurà d'establir què està generat per màquines i què està fet per sones; això és el que ara preocupa", assevera Niqui, que reconeix les enormes possibilitats que té la IA.

Clica aquí per escoltar l'entrevista sencera a Cinto Niqui

Un dels àmbits que estan avançant decididament és la confecció de veus sintètiques expressives i, a parer de Niqui, "a pocs anys vista serà difícil diferenciar entre una veu humana i una sintètica". En aquest sentit, el també director de l'Arxiu Sonor de la Ràdio a Catalunya (UAB) vaticina que s'acabaran "unificant pel que fa a la percepció". Tot i així, creu que no s'ha de "menysvalorar" el pes de l'ésser humà, "l'efecte de les persones". Per això, acaba, afirma que el teatre o els concerts de música en directe resisteixen millors els embats de la tecnologia.

El laboratori de Ràdio Caldes

'La veu és màgica"

Dos apassionats del disseny d'interfícies de veu i multimèdia, Mònica Ibáñez i Josep Manel Aler, fa anys que experimenten amb la ràdio i la IA. Des del 2021, tots dos impulsen "La veu és màgica", un programa que s'emet per Ràdio Caldes i està presentat per una veu no humana, l'Alba, que interactua amb sistemes de veu intel·ligents, com Siri o Alexa, per dotar de contingut l'espai radiofònic. La IA s'encarrega de l'elaboració dels guions. Premiats amb una Menció de Qualitat pels Premis Ràdio Associació de Catalunya, el programa és una avantguarda del que està per arribar.

Clica aquí per escoltar l'entrevista sencera a Aler

En l'entrevista, Aler constata que tant la veu com el guió estan fetes per sistemes d'IA i assegura que les dues persones humanes -Ibáñez i ell- s'encarreguen de "prendre decisions" i "la creativitat del que es vol dir al programa". A més, el corresponsable de l'espai és molt clar amb el futur de la IA als mitjans de comunicació: "Els sistemes productius que no utilitzin la IA en alguna vessant estan fora de mercat. És una eina que s'ha d'utilitzar sí o sí".

_{Escolta aquí sota els programes de "La veu és màgica"}

Hall of fame

En ocasió del centenari de la ràdio, hem preguntat a onze personalitats fortament vinculades a la ràdio quin valor té aquest mitjà entrada la tercera dècada del segle XXI. Són periodistes i comunicadors de prestigi que, en algun moment de la seva trajectòria professional, han tingut contacte amb les ones.

Josep Cuní

"La ràdio és la banda sonora de la vida. L'escoltis en pòdcast o a través del mòbil, en directe. És absolutament igual. Si tens una ràdio a prop, saps que seràs el primer en assabentar-te de qualsevol cosa que passi"

Gemma Nierga

"Hi ha hagut moments de la vida que ho he passat molt malament i he trobat la companyia de la ràdio. Jo dormia amb el transistor sota el coixí perquè no podia dormir. La ràdio m’ajudava a suportar aquestes situacions"

Andreu Buenafuente

"La ràdio és invencible. Supera tots els paranys, problemes i impediments de la comunicació. Com si la ràdio fos tan poderosa que no arriba a competir: ella va fent. Crec que serà immortal"

Jordi Évole

"A mi la ràdio no em fa companyia, em dona coses més importants. El nervi, el saber reaccions davant les coses que passen, davant l'última hora. Això és la ràdio"

Aleix Parisé

"La ràdio és passió, proximitat i és la meva vida. perquè hi estat més estona que casa"

Xavier Graset

"La ràdio és la vida, a la ràdio hi ha la vida. Això que ens entra per l’oïda i et travessa. És calidesa, presència, companyia i acompanyament vital"

Txell Feixas

"És màgia, espontaneïtat, essència, veritat, so, silenci, ho és tot"

Noemí Polls

"La ràdio és immediatesa, proximitat, màgia i autenticitat"

Marina Romero

"És màgia que connectis un aparell i t’estiguin parlant, que t’emocionin amb una cançó i t’enfadis per alguna cosa… És màgic que la veu et pugui arribar a dins"

Núria de José

"Amb altres mitjans tens més condicionants, però amb la ràdio gairebé tot és possible"

Repositori de ràdio

Per fer aquest reportatge interactiu s'han realitzat set entrevistes en exclusiva a veus autoritzades en el seu àmbit d'influència. Tots i totes han ajudat a entendre l'èxit indiscutible de la ràdio un segle més tard. Reviu-les aquí sota.